Sense anar més lluny, un dels meus avis el fa servir. I no us penseu pas que ell és un pastor de cabres d'un poblet perdut del Pirineu, sense cap contacte amb la civilització des de l'edat mitjana, sinó que és de Barcelona.
Només l'hi he sentit dir en casos com "el batlle el va felicitar, ço que li va plaure molt", que és com dir "el batlle el va felicitar, la qual cosa li va plaure molt". No sé si fa servir el "ço" amb altres funcions, tot i que penso que segurament no. No obstant això, no m'estranyaria que també fes servir el "ço és" ("tinc dos animals, ço és, un gos i un gat"). Un dia li demanaré informació sobre tot això.
He dit que m'estranyaria que fes servir el "ço" amb altres funcions perquè aquestes sí que crec que estan desaparegudes de la parla, substïdes pel "lo", el qual és ben català, crec jo. Ara bé, crec sincerament que el "ço" s'hauria de recuperar perquè és necessari per a tenir una sintaxi ferma.
Ho explico: "ço que dius" és perfectament substituïble per "lo que dius", per tant, en aquest cas, el "ço" no és necessari. Ara bé, "ço de què parles" no es pot substituir per "lo de què parles" car és totalment agramatical, per causa que "lo" no és un pronom fort sinó un article. Què fan els parlants llavors? Diuen "de lo que parles", que sona bé però és incorrecte. Què fan llavors aquells que miren de parlar bé? Diuen "allò de què parles", que no és incorrecte però no vol dir ben bé lo mateix que "ço de què parles", de la mateixa manera que "allò que dius" no és ben bé lo mateix que "lo que dius".
Alguns direu: "allò que dius" sí que és lo mateix que "lo/ço que dius". No, no ho és. Actualment hom ho fa servir en aquest sentit perquè ha eliminat el "lo" per causa de creure que és un castellanisme i perquè ha eliminat el "ço" per causa de creure que és antiquat. Però aquest ús de "allò" és artificial. Un català antic només faria servir "allò" per a referir-se a una cosa que es troba a certa distància.
Més informació sobre els molts usos que té el mot "ço", ací.
dimecres, 30 de gener del 2008
dimarts, 29 de gener del 2008
Visc més bé que vull.
Això segons un maresmenc d'uns 60 anys d'edat amb qui he parlat avui a la platja. La veritat és que avui no em puc queixar. No ha sigut mal dia: m'he estat unes quantes hores a la platja prenent el sol. No tenia gens de fred, i mira que jo de seguida el noto. No semblava pas un dia de gener, no... Bé, voldria remarcar que l'home ha dit "vius més bé que vols", amb aquestes paraules exactes. I jo em penso que ho ha dit així perquè té l'edat que té. Si fos jove, molt probablement hauria dit "vius més bé de lo que vols", la qual cosa és un castellanisme sintàctic, o, si fos un jove que mig es preocupés de parlar normativament, hauria dit "vius més bé del que vols", la qual cosa és el mateix castellanisme però amb un invent (canviar "lo" per "el") que fa que sembli català.
Bé, explicaré això: el "lo" de la frase castellanitzada és un article intensiu, cosa inexistent en català. I el mot "el" de "vius més bé del que vols" continua sent un article intensiu, que tampoc no és català per molt que el mot "el" surti al diccionari, i per molt que aquesta mena de frases aparegui en diaris, llibres, etc. L'article intensiu no només és una cosa inexistent en català, sinó que és inexistent en occità i francès, que són les llengües amb què més compartim la sintaxi.
Aquesta mena de construccions castellanitzades i disfressades de català, hauríem de fer-les desaparèixer com més aviat millor perquè són castellanes, malgrat l'invent de canviar "lo" per "el", perquè són fluixes sintàcticament, i perquè ens allunyen de les nostres llengües germanes.
També hi ha l'altra versió que és "vius més bé que no vols", que, per cert, aquell home també ha dit en alguna altra frase. Així doncs, aquesta mena d'oracions comparatives són iguals que en francès, car en aquesta llengua, aquest "no" també és opcional. Jo més aviat prefereixo no dir-lo perquè no hi fa res, només és una cosa idiomàtica, i també per coherència, ja que no dic mai frases com "vius més bé que no jo" sinó que dic "vius més bé que jo". I així ho fa la gran majoria dels parlants.
Més informació sobre com evitar el "lo" (o "el") intensiu castellà, ací.
Bé, explicaré això: el "lo" de la frase castellanitzada és un article intensiu, cosa inexistent en català. I el mot "el" de "vius més bé del que vols" continua sent un article intensiu, que tampoc no és català per molt que el mot "el" surti al diccionari, i per molt que aquesta mena de frases aparegui en diaris, llibres, etc. L'article intensiu no només és una cosa inexistent en català, sinó que és inexistent en occità i francès, que són les llengües amb què més compartim la sintaxi.
Aquesta mena de construccions castellanitzades i disfressades de català, hauríem de fer-les desaparèixer com més aviat millor perquè són castellanes, malgrat l'invent de canviar "lo" per "el", perquè són fluixes sintàcticament, i perquè ens allunyen de les nostres llengües germanes.
També hi ha l'altra versió que és "vius més bé que no vols", que, per cert, aquell home també ha dit en alguna altra frase. Així doncs, aquesta mena d'oracions comparatives són iguals que en francès, car en aquesta llengua, aquest "no" també és opcional. Jo més aviat prefereixo no dir-lo perquè no hi fa res, només és una cosa idiomàtica, i també per coherència, ja que no dic mai frases com "vius més bé que no jo" sinó que dic "vius més bé que jo". I així ho fa la gran majoria dels parlants.
Més informació sobre com evitar el "lo" (o "el") intensiu castellà, ací.
dissabte, 12 de gener del 2008
Per què "blog" i per què no "bloc".
Bé, el primer post del blog el dedicaré a explicar això perquè convé que quedin clars els motius.
Primer de tot, caldria saber que, d'entre tota la gent del món que fa servir l'alfabet llatí, els catalans som els únics que escrivim "bloc" en comptes de "blog" per a referir-nos a blog. Que consti que això no és cap argument: la diferència no és a priori cap inconvenient. Només ho dic per tal que se sàpiga. També convé saber que hi ha molts catalans, tot i ser minoria, que escriuen "blog". També algunes publicacions importants, com el diari Avui. I també Televisió de Catalunya, tant a la TV com als seus webs.
Sospito que hi ha molta gent que simplement no s'ha plantejat mai aquesta qüestió. Simplement escriu "bloc" perquè ho veu així i segurament perquè d'una manera més o menys inconscient considera que els blogs són blocs de missatges. A banda, segurament troben que "blog" té un aspecte poc català, a causa de la G final.
Cal saber, però, que la G final és la cosa més catalana del món car hi ha més de 500 paraules acabades en G, en català. I moltes d'elles es pronuncien com si acabessin en C, com "càstig", "filòleg", "mag"... Així doncs, cal tenir ben clar, que "bloc" no té una ortografia més catalana que "blog". Totes dues poden ser paraules catalanes. I "blog" es pronuncia com "bloc".
Ara bé, el fet que totes dues puguin ser paraules catalanes, no vol dir que totes dues siguin vàlides. No podem triar la que més ens agradi perquè sí. No podem escriure "càstic", "filòlec" i "mac" per molt que es pronunciïn igual que "càstig", "filòleg" i "mag". Hi ha una raó etimològica per a escriure-ho amb G. És a dir: les paraules que han donat origen a aquestes paraules són amb G. I això mateix passa amb "blog", que és una paraula d'origen anglès. No podem escriure "bloc" pel simple motiu que ens agradi més així.
Una raó molt típica que donen els defensors de "bloc" és que un blog és d'alguna manera un bloc d'escrits. Bé, i què? El món és ple de coses que són blocs de quelcom i no les anomenem blocs. Per exemple, una casa és un bloc de rajoles i no l'anomenem "bloc". Si seguíssim aquest raonament, podríem anomenar "bloc" qualsevol cosa, car tot és format per blocs d'àtoms o de qualsevol altra partícula.
Sí que és cert que podem dir "bloc" per a referir-nos a un bloc de pisos, però això té sentit perquè és un simple escurçament de "bloc de pisos". Això mateix passa amb les llibretes quan les anomenem "bloc". És un simple escurçament de "bloc de papers". Justament, una altra raó que donen els defensors de "bloc", és que un diari personal és tradicionalment escrit en un bloc de papers i que hom pot fer una mena de símil (que jo no entenc) de manera que un diari electrònic pugui ser anomenat "bloc". Home, nois, això podria tenir certa lògica si també anomenéssiu "bloc" un diari tradicional sobre paper, però no és el cas. Com, llavors, heu d'anomenar així un diari que no està fet sobre paper? Seguint aquesta mateixa lògica difusa (o més aviat inexistent) podríem argumentar que "reg" ho hem d'escriure "rec" perquè el reg es pot fer per mitjà d'un rec.
Si "blog" en anglès volgués dir "bloc", en podríem parlar, però el cas és que només és un escurçament de "weblog", format per "web" i "log", que vol dir si fa no fa "diari en format web". Sí que pot ser que qui es va inventar la paraula jugués amb la semblança entre "blog" i "block", però ho veig difícil perquè "block" ni tant sols no vol dir "bloc de papers". En resum: el fet que "blog" soni com "bloc" és pura casualitat i ha sigut aquesta casualitat que ha fet que molts catalans escriguin "bloc". Dit d'una altra manera: si en anglès no fos "blog" sinó, per posar un exemple, "golb", cap català no escriuria "bloc" en absolut. Escriurien "golb" o qualsevol altra paraula que algú s'hagués inventat.
Encara he sentit una altra excusa: "blog" no és una paraula catalana, però "bloc" sí. Bé, jo em pregunto si no hauria estat millor dir-ne "pamtomàquet" i així seria el súmmum de catalanitat. Segurament, aquests que diuen això, no saben que "bloc" és d'origen holandès.
I encara una altra, amb tan poc sentit com les anteriors: per què tenir dues paraules que sonen igual si ho podem dir tot amb una? Bé, per començar, tenir una sola paraula no és cap avantatge sinó més aviat un inconvenient car dóna menys exactitud. A més, seria com defensar que no cal tenir "reg" i "rec" diferenciats perquè amb "rec" ja en fem prou. O seria com dir que no cal diferenciar entre "avanç" i "abans" perquè sonen igual, i tants altres exemples. Una bestiesa, vaja.
Qui va escriure "bloc" per primer cop, ho va fer per un d'aquests dos motius: o bé perquè es va pensar que una G final no és catalana, cosa falsa, com he explicat, o bé perquè tenia pocs coneixements d'anglès i es va pensar que "blog" volia dir "bloc", cosa que no és. Així va ser com hom va fer una nova paraula a partir d'un error que una persona poc informada va cometre. Llavors, en comptes de rectificar l'error, hom s'ha buscat excuses per a justificar "bloc". Aquestes excuses poden ser perfectament vàlides per a fer jocs de paraules o poesia, fins i tot, però no representen de cap manera un criteri vàlid per a la formació d'una paraula.
Bé doncs, rectifiquem aquest error i no donem excuses. Quan una cosa s'ha fet malament es rectifica i llestos. I així de pas no confondrem els blogs amb els blocs, cosa que m'ha passat a mi més d'un cop, car un bloc realment pot ser moltes coses.
I si agraden els jocs de paraules, doncs tampoc no n'hem de prescindir: "blog" sona exactament igual que "bloc". Ja tenim el joc de paraules.
Deixo aquí dos articles sobre el tema del degà de filologia de la Universitat de Mallorca:
http://bibiloni.cat/blog/blog.pdf
http://www.bibiloni.net/blog/archives/00000091.html
Primer de tot, caldria saber que, d'entre tota la gent del món que fa servir l'alfabet llatí, els catalans som els únics que escrivim "bloc" en comptes de "blog" per a referir-nos a blog. Que consti que això no és cap argument: la diferència no és a priori cap inconvenient. Només ho dic per tal que se sàpiga. També convé saber que hi ha molts catalans, tot i ser minoria, que escriuen "blog". També algunes publicacions importants, com el diari Avui. I també Televisió de Catalunya, tant a la TV com als seus webs.
Sospito que hi ha molta gent que simplement no s'ha plantejat mai aquesta qüestió. Simplement escriu "bloc" perquè ho veu així i segurament perquè d'una manera més o menys inconscient considera que els blogs són blocs de missatges. A banda, segurament troben que "blog" té un aspecte poc català, a causa de la G final.
Cal saber, però, que la G final és la cosa més catalana del món car hi ha més de 500 paraules acabades en G, en català. I moltes d'elles es pronuncien com si acabessin en C, com "càstig", "filòleg", "mag"... Així doncs, cal tenir ben clar, que "bloc" no té una ortografia més catalana que "blog". Totes dues poden ser paraules catalanes. I "blog" es pronuncia com "bloc".
Ara bé, el fet que totes dues puguin ser paraules catalanes, no vol dir que totes dues siguin vàlides. No podem triar la que més ens agradi perquè sí. No podem escriure "càstic", "filòlec" i "mac" per molt que es pronunciïn igual que "càstig", "filòleg" i "mag". Hi ha una raó etimològica per a escriure-ho amb G. És a dir: les paraules que han donat origen a aquestes paraules són amb G. I això mateix passa amb "blog", que és una paraula d'origen anglès. No podem escriure "bloc" pel simple motiu que ens agradi més així.
Una raó molt típica que donen els defensors de "bloc" és que un blog és d'alguna manera un bloc d'escrits. Bé, i què? El món és ple de coses que són blocs de quelcom i no les anomenem blocs. Per exemple, una casa és un bloc de rajoles i no l'anomenem "bloc". Si seguíssim aquest raonament, podríem anomenar "bloc" qualsevol cosa, car tot és format per blocs d'àtoms o de qualsevol altra partícula.
Sí que és cert que podem dir "bloc" per a referir-nos a un bloc de pisos, però això té sentit perquè és un simple escurçament de "bloc de pisos". Això mateix passa amb les llibretes quan les anomenem "bloc". És un simple escurçament de "bloc de papers". Justament, una altra raó que donen els defensors de "bloc", és que un diari personal és tradicionalment escrit en un bloc de papers i que hom pot fer una mena de símil (que jo no entenc) de manera que un diari electrònic pugui ser anomenat "bloc". Home, nois, això podria tenir certa lògica si també anomenéssiu "bloc" un diari tradicional sobre paper, però no és el cas. Com, llavors, heu d'anomenar així un diari que no està fet sobre paper? Seguint aquesta mateixa lògica difusa (o més aviat inexistent) podríem argumentar que "reg" ho hem d'escriure "rec" perquè el reg es pot fer per mitjà d'un rec.
Si "blog" en anglès volgués dir "bloc", en podríem parlar, però el cas és que només és un escurçament de "weblog", format per "web" i "log", que vol dir si fa no fa "diari en format web". Sí que pot ser que qui es va inventar la paraula jugués amb la semblança entre "blog" i "block", però ho veig difícil perquè "block" ni tant sols no vol dir "bloc de papers". En resum: el fet que "blog" soni com "bloc" és pura casualitat i ha sigut aquesta casualitat que ha fet que molts catalans escriguin "bloc". Dit d'una altra manera: si en anglès no fos "blog" sinó, per posar un exemple, "golb", cap català no escriuria "bloc" en absolut. Escriurien "golb" o qualsevol altra paraula que algú s'hagués inventat.
Encara he sentit una altra excusa: "blog" no és una paraula catalana, però "bloc" sí. Bé, jo em pregunto si no hauria estat millor dir-ne "pamtomàquet" i així seria el súmmum de catalanitat. Segurament, aquests que diuen això, no saben que "bloc" és d'origen holandès.
I encara una altra, amb tan poc sentit com les anteriors: per què tenir dues paraules que sonen igual si ho podem dir tot amb una? Bé, per començar, tenir una sola paraula no és cap avantatge sinó més aviat un inconvenient car dóna menys exactitud. A més, seria com defensar que no cal tenir "reg" i "rec" diferenciats perquè amb "rec" ja en fem prou. O seria com dir que no cal diferenciar entre "avanç" i "abans" perquè sonen igual, i tants altres exemples. Una bestiesa, vaja.
Qui va escriure "bloc" per primer cop, ho va fer per un d'aquests dos motius: o bé perquè es va pensar que una G final no és catalana, cosa falsa, com he explicat, o bé perquè tenia pocs coneixements d'anglès i es va pensar que "blog" volia dir "bloc", cosa que no és. Així va ser com hom va fer una nova paraula a partir d'un error que una persona poc informada va cometre. Llavors, en comptes de rectificar l'error, hom s'ha buscat excuses per a justificar "bloc". Aquestes excuses poden ser perfectament vàlides per a fer jocs de paraules o poesia, fins i tot, però no representen de cap manera un criteri vàlid per a la formació d'una paraula.
Bé doncs, rectifiquem aquest error i no donem excuses. Quan una cosa s'ha fet malament es rectifica i llestos. I així de pas no confondrem els blogs amb els blocs, cosa que m'ha passat a mi més d'un cop, car un bloc realment pot ser moltes coses.
I si agraden els jocs de paraules, doncs tampoc no n'hem de prescindir: "blog" sona exactament igual que "bloc". Ja tenim el joc de paraules.
Deixo aquí dos articles sobre el tema del degà de filologia de la Universitat de Mallorca:
http://bibiloni.cat/blog/blog.pdf
http://www.bibiloni.net/blog/archives/00000091.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
