diumenge, 2 de novembre de 2008

"Con" no és exclusiu del català oriental

(això té relació amb l'anterior article del blog)

L'altre dia, a Ribera d'Ebre, és a dir, domini del català occidental, vaig sentir un parlant d'occidental dient "con" en comptes de "quan". Ara caldria veure com aquella persona diu "quant" (de quantitat): si ho diu "quant", això és un punt a favor de l'adopció de "con" com a variant vàlida de "quan", car voldria dir que no es tracta d'un tret restringit a la variant oriental del català sinó que és una cosa existent als dos grups dialectals que conformen tot el català. Si, en canvi, aquella persona diu "quant" com "con" o "cont", llavors és que simplement pronuncia els grups "qua" com "co" en general (tal com alguna gent diu "consevol") i no hi ha el punt a favor de què he parlat. En qualsevol cas, tampoc no representaria un punt en contra. I bé, tampoc no ens podem basar en una persona.

De tota manera, sigui un fet més restringit o més general, no seria una bona idea potenciar-lo per tal com representa una millora? Penseu que el català té algun invent, com ara "el" com a neutre en comptes de "lo" neuutre. I com he explicat al blog, és un invent que no té cap raó de ser perquè no arregla res, ans al contrari. En canvi, el "con" no només no és un invent, sinó que representa una millora clara.

Torno a repetir, perquè crec que és convenient que se sàpiga, que "el" com a neutre NO és res de català sinó que és un pur INVENT dels lingüistes que fa perdre qualitat a l'idioma. Una frase com "això és el que vull" hauria de ser considerada tan incorrecta com "això, el vull" en comptes de "això, ho vull", ja que en ambdues estem fent servir el masculí con hauríem de fer servir el neutre: en català del bo, hauria de ser "això és lo que vull", i en català catalaníssim "això és ço que vull". Això de catalaníssim és broma: tant "ço" com "lo" són 100% catalans.

7 comentaris:

Torsimany ha dit...

Caldria distingir "con" de "quan" almenys etimològicament. Segons Coromines la forma "con" és una variant de "com" amb valor temporal i amb el matís "en el moment que". En aquest sentit tindria una valor més restringit que "quan": "jo passava con el ja venia de cal metge" diferent de "quan puguis venir, vine". Tal com veiem en girs i frases fetes "com" té també valors temporals quantitatius "com més va més hi guanya". La forma "quan" caldria preservar-la per la seva antiguitat i la seva naturalitat popular i no fer-ne experiments.

Jofre ha dit...

Mira la frase d'en Jaume I ""E nós no hauíem més de XIIII anys con lo assetiam" que vol dir "I jo no tenia més de 14 anys quan ho assentia". Ací no es compleix això que dius: té el significat exacte de "quan".
No dic que "quan" no s'hagi de preservar (no hi ha perill que desaparegui tampoc). Només dic que potser "con" hauria de ser vàlid. Si vingués de "com" seria fidel a l'etimologia. I també si fos una fusió de "com" i "quan". Aquesta mena de fusions es consideren vàlides de vagdes. Mira el cas de "melmelada", en què la paraula original "mermelada" s'ha fusionat amb "mel". (ep! això ho diu el diccionari).

Torsimany ha dit...

Sí, clarament. En textos antics el valor de "con" equival a "quan" sempre. Ara bé, la distinció que fa Coromines és simplement etimològica i introdueix aquest matís "en el moment que", cosa que veig clar en el text de Jaume I. La meva discrepància està en l'admissió literària de "con" al costat de "quan". Tant hi fa que sigui encara ben viu.

Jofre ha dit...

Aquest matís que dieu, no el veig a la frase d'en Jaume I. Si més no seria una mica rebuscat, ja que el fet de "tenir 14 anys" no és una cosa que ocorri en un moment, sinó que dura tot un any. Us donaria la raó si hagués dit "con vaig fer 14 anys", per exemple.

Torsimany ha dit...

Vejam. La subordinada temporal que introdueix "con" és "lo assetiam" segons entenc expressa un moment puntual: "I nós no teníem més que 14 anys en el moment que el vam assetjar" no és la mateixa construcció que la següent:"Quan jo tenia 14 anys el vaig assetjar" o sigui:" *En el moment que tenia 14 anys el vaig assetjar". Ep, és el que penso.

Jofre ha dit...

Ai sí. M'he equivocat. Però igualment segueixo dient que aquest "con" és exactament "quan": per aquè fos com vós dieu, les dues accions haurien de tenir una durada breu. Us sembla que té gaire sentit dir "i jo no tenia més de 14 anys en el moment que ho assentia"? Podria passar, però ho veig forçat. Buscaré uns quants exemples més d'això en texts antics. Ja els posaré en algun article.

nilcodina ha dit...

Hola som uns nois d'onze i dotze anys que estem preparant la segona edició dels Premis Codina Blocs.Una iniciativa jove que ens interesa rependre.

QUE PARTICIPES?

Nil Codina
Codina Blocs
www.premiscodinablocs.net