dimarts, 29 de gener de 2008

Visc més bé que vull.

Això segons un maresmenc d'uns 60 anys d'edat amb qui he parlat avui a la platja. La veritat és que avui no em puc queixar. No ha sigut mal dia: m'he estat unes quantes hores a la platja prenent el sol. No tenia gens de fred, i mira que jo de seguida el noto. No semblava pas un dia de gener, no... Bé, voldria remarcar que l'home ha dit "vius més bé que vols", amb aquestes paraules exactes. I jo em penso que ho ha dit així perquè té l'edat que té. Si fos jove, molt probablement hauria dit "vius més bé de lo que vols", la qual cosa és un castellanisme sintàctic, o, si fos un jove que mig es preocupés de parlar normativament, hauria dit "vius més bé del que vols", la qual cosa és el mateix castellanisme però amb un invent (canviar "lo" per "el") que fa que sembli català.

Bé, explicaré això: el "lo" de la frase castellanitzada és un article intensiu, cosa inexistent en català. I el mot "el" de "vius més bé del que vols" continua sent un article intensiu, que tampoc no és català per molt que el mot "el" surti al diccionari, i per molt que aquesta mena de frases aparegui en diaris, llibres, etc. L'article intensiu no només és una cosa inexistent en català, sinó que és inexistent en occità i francès, que són les llengües amb què més compartim la sintaxi.

Aquesta mena de construccions castellanitzades i disfressades de català, hauríem de fer-les desaparèixer com més aviat millor perquè són castellanes, malgrat l'invent de canviar "lo" per "el", perquè són fluixes sintàcticament, i perquè ens allunyen de les nostres llengües germanes.

També hi ha l'altra versió que és "vius més bé que no vols", que, per cert, aquell home també ha dit en alguna altra frase. Així doncs, aquesta mena d'oracions comparatives són iguals que en francès, car en aquesta llengua, aquest "no" també és opcional. Jo més aviat prefereixo no dir-lo perquè no hi fa res, només és una cosa idiomàtica, i també per coherència, ja que no dic mai frases com "vius més bé que no jo" sinó que dic "vius més bé que jo". I així ho fa la gran majoria dels parlants.

Més informació sobre com evitar el "lo" (o "el") intensiu castellà, ací.

3 comentaris:

Marta ha dit...

Això no ho sabia que estava mal dit.
Ara m'hi fixaré més.
Bé, reconèixer l'error és un principi.
-M.

Sr Lluny ha dit...

Perdona, però això no és de gent gran. Visc a un poble de l'Horta Sud, zona apitxada i suposadament megamaxicastellanitzada i causa de tots els mals del valencià(és irònic, perquè és una fal·làcia) i estic fart de sentir-ho, i millor encara, de dir-ho.
Moltes voltes vos fa falta eixir una miqueta de les grans urbs, no mirar-vos tant el melic i pensar q sou l'exemple viu de com es parla perfectament el català. Fins i tot en les zones on la llengua , segons molts, no és tan correcta, conservem coses més típiques genuïnes, tradicionals i més correctes q la normativa.
És típic q quan algú es queixa de la faena, i en realitat fa poca cosa de dir-li:
Però q dius xic? si vius millor q vols!!

Jofre ha dit...

sr lluny, una pregunta: faries servir aquesta mena de frase en altres casos? Per exemple: "és més gros que sembla". Ho dic perquè potser això de "vius millor que vols" és una frase feta.