dissabte, 9 de febrer del 2008

Confirmat: "ço" no és cap arcaisme.

Tal com vaig dir que faria, avui he vist el meu avi i li he comentat que m'havia semblat sentir que feia servir aquest mot. De bones a primeres no ha sabut de què li parlava, però llavors li he posat aquest exemple: "li ha regalat un llibre, ço que li ha agradat molt". Ell ha dit que, efectivament, ell ho deia i que traduït al castellà és "lo qual". Llavors li he preguntat si també diria una cosa com "fes ço que vulguis". Resposta: "i tant! Sí que ho diria! Català correctíssim!". I tenia molt clar que, quan ell era jove, era una cosa normal. No tenia del tot clar, però, que hom ho digués a Barcelona, lloc on ha viscut sempre, i ha dit que potser li havia vingut de Lleida, lloc d'origen dels seus pares i on anava a estiuejar. Ara bé, tampoc no ha negat que a Barcelona existís.

Davant d'això, no puc sinó estar estranyat del fet que hi hagi la creença que aquest mot és un arcaisme. Em sembla molt que, més que una paraula arcaica, és una paraula que hom ha intentat fer desaparèixer fent-la passar per arcaica. Els motius de ço no els sé, però, siguin els que siguin, no hi estaria mai d'acord, ja que, com he dit, és una paraula necessària per a tenir una gramàtica congruent i ferma.

Ací hi ha l'explicació de les seves funcions.

1 comentari:

Anònim ha dit...

bé, al pas que hi anem qualsevol mot serà o es farà ser un arcaïsme potser tot el català serà un arcaisme ja desapareixent però amb gent així hi ha esperança, mercés pel teu blog