En Fabra va dir, amb molt d'encert, que en una oració negativa cal no ometre mai el mot "no" (excepte quan la negació es fa amb "ni" o "poc que"). Per exemple, ell no hauria considerat correcta la frase "ningú ho sap", ja que la forma correcta és "ningú no ho sap".
Així mateix, en Fabra considerava obligatori posar el "no" en altres casos. Per exemple, a "has vingut per no res" o a "és bo i no gens picant".
Però l'IEC ha optat per un català més "light" i ha considerat aquests "no" opcionals. Resultat: hom ha dit "si és opcional, per què posar-lo?" i així és com ha desaparegut virtualment del català parlat i escrit. Així, les frases negatives en català s'han convertit en una còpia exacta de les castellanes: "nadie lo sabe" és "ningú ho sap", i "has venido por nada" és "has vingut per res".
I no només és una còpia del castellà, sinó que també és il·lògic. I això no és tot: un cop ens estalviem el "no", frases catalaníssimes com "en saps res?" o "si veus ningú, fes-lo fora" perden tot el sentit. Així mateix, tampoc no tenen cap lògica expressions com "abans que ningú", "més que res", "més que mai", etc.
En Fabra, però, va fallar en una cosa: així com va contemplar i fer norma les formes "no gens" i "no res", no va contemplar les formes "no cap", "no mai" i "no ningú", la qual cosa va fer que el sistema no quedés rodó i sòlid, i això, juntament amb la influència castellana, ha fet que hom hagi optat pel sistema castellà el qual no és lògic, però a la seva manera és més coherent. I per què en Fabra no les va contemplar? Doncs perquè eren inexistents o rares en el català oriental (les males llengües diuen que en Fabra era centralista lingüístic, o potser és que simplement desconeixia l'existència d'aquestes formes). Ara bé, en el català occidental existeixen en àmplies àrees i en el català oriental també havien existit en el passat. Si no, com és que tenim l'expressió "ser un no ningú" que significa "ser una persona de poc valor"? Això no és res d'estrany en absolut: és la mateixa lògica exacta que "ha arribat en un no res". Així mateix, el diccionari Alcover-Moll defineix "ningú" com "no cap persona" (realment, "ningú" hauria de ser "cap persona" però aquest diccionari accepta tots els usos dels parlants i és ben cert que "ningú" significa "no cap persona" per a molts parlants).
El problema de tot plegat, és que hom no ha entès el funcionament del sistema. La prova és que hom afirma que una frase com "mai no ho faré" és una doble negació o una concordança, quan no és cap d'aquestes dues coses. Aquesta creença fa que hom cregui que són frases il·lògiques o que el "no" hi és sobrer, però en realitat, és sense el "no" que són il·lògiques.
Posant aquest "no" en totes les expressions negatives, el català esdevé absolutament lògic en aquest punt. Fins i tot més que l'anglès, com explicaré un altre dia. No hi ha gaires idiomes que siguin així, però entre ells hi ha els de més cultura: anglès, alemany, llatí clàssic, bé, i gairebé tots els idiomes germànics.
Exemples de frases negatives absolutament lògiques (amb negreta, els "no" que habitualment s'ometen i que el castellà no té):
-En saps res?
-No, no res.
-Tens cap gat?
-No, no cap.
-Tens gens d'aigua?
-No, no gens.
-Has vist ningú?
-No, no ningú.
Ningú no ho sap (no és altra cosa que "no ho sap ningú" amb l'ordre canviat. Per què canviar l'ordre hauria de fer que traguéssim el "no"?)
Res no li fa por.
Mai no ho diré ("no ho diré mai" amb l'ordre canviat).
Enlloc no n'he vistos (ídem).
O tots o no cap.
Quasi no res d'això ens serà útil (el motiu per què "quasi res d'això no..." no és lògic ni convenient està explicat a l'article de l'enllaç del final del text).
Gairebé no ningú coneix el secret (ídem).
Els óssos pràcticament no mai es deixen veure per l'home (ídem).
Lògica pura. Ací hi ha un article molt més detallat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
El Balear tiene gramática y diccionarios desde 1835. El Catalán desde 1912 – Pompeu Fabra.
El Balear fue reconocido idioma por la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona en 1840 y por la Real Academia Española de la Lengua en1928 (además, fue nombrado D.Llorens Riber miembro de ésta última en representación de la Lengua Mallorquina y Balear. En 1959, la misma Academia ratificó la categoría de idioma al Balear.
El Balear está reconocido mundialmente como el idioma que se habla en Baleares, y que está formado por las modalidades fonéticas de mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterano.
Enciclopedia Universal Ilustrada, tomo XXI página 43: “….asimismo, los modos de hablar usados en España………..habiendo las modalidades galaica, portuguesa, asturiana, leonesa, catalana, valenciana, murciana, baleárico y castellano”.
Gran Enciclopedia Rialp, tomo XIV página 835: “el Balear es una de las lenguas más arcaizantes de toda la romanía”.
Lexicon der Romanistischen Liguistik – 1991, tomo V, página 139: “en los nombres y en los monosílabos, la “erre” final románica desaparece en Balear, acentuándose dicha desaparición”.
Hay más: página 147 – el artículo personal “en” y “na”, es universal en Balear.
Más: página 246 – el Balear está formado por el mallorquín, el menorquín, el ibicenco y el formenterano.
Más: página 251 – el Balear comprende las variedades habladas en las islas de Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera.
Em semblen molt estranyes aquestes construccions, son redundants, doncs neguem dues vegades.
-Tens cap gat?
-No, no cap.
La resposta hauría de ser "no cap" o "cap", simplement. Sempre s'ha usat cap, gens, etc... amb sentit negatiu soles en una frase, ben entès, elidint el "no", com demostra la construcció "cap ni un", on el NI indica clarament l'elisió del NO cap:
Quantes vegades has anat a Paris?
-Cap
Que n'has tret molta d'aigua?
-Gens
En aquest casos es licita l elisió del NO, ja que Cap i Gens soles son considerades frases negatives.
Publica un comentari a l'entrada