dilluns, 4 de febrer del 2008

El català de l'Alguer té "lo" neutre.

Un dia d'aquests vaig trobar aquest vídeo que és una entrevista a un alguerès i em vaig dedicar a fixar-me si feia servir el "lo" neutre. Atès que l'alguerès no pot haver tingut influència del castellà (màxim alguna paraula, però no la sintaxi), trobar aquest article seria una prova més que no és cap castellanisme. Heus ací el resultat:



Ocurrències de "lo" neutre: més clar impossible.
  • 00:20 "lo que està succeïnt, lo que veig jo"
  • 00:40 "lo que tenim a l'Alguer"
  • 05:25 "lo que volguem"
  • 06:55 "he anat a lo que m'agrada fer"
Ara bé, hi ha la possibilitat, i més essent l'alguerès semblant al català antic, que facin servir "lo" amb substantius masculins. Això faria que aquest vídeo no aportés res de nou, car seria el mateix cas que el català antic o els dialectes actuals que fan servir el "lo" amb substantius maculins ("lo gos", "lo dia"). Però resulta que l'home del vídeo fa servir "el" com a masculí. És a dir, diferencia clarament el genere neutre i el masculí en l'article determinat.

Ocurrències de "el" masculí: aquests casos no representen una prova definitiva perquè ocorren just després de vocal i hi ha la possibilitat que l'home digui "el" per una simple qüestió fonètica, quan diria "lo" si no fos després de vocal.
  • 01:45 "hi ha gent jove que utilitza el català"
  • 02:25 "ha vingut un jove cantant d'aquí... el Cesc Freixas" (aquí és improbable que la vocal afecti l'article perquè després hi ha una pausa)
  • 03:30 "cada u parla el seu alguerès"
  • 06:30 "i el grup"
Ara bé, just abans que s'acabi, diu això:
  • 06:40 "com dic a l'últim disc: el carrer meu"
Com es pot veure, aquest "el" ocorre després de consonant, ço que vol dir que aquest home diferencia clarament el gènere masculí i neutre en l'article, ço que vol dir que això no és un castellanisme, perquè dubto molt que el català d'aquest home estigui castellanitzat. I de l'italià segur que no li ha vingut. Podríem pensar que ha anomenat així el seu disc perquè ha fet servir català estàndard, però si fos així l'hauria anomenat "el meu carrer" i no pas "el carrer meu", que sembla una manera popular de dir-ho.

Cal parar compte en una cosa: aquest home també diu "lo" masculí, però només quan és un pronom feble. Per tant, això no suposa cap argument per a defensar que no distingeix clarament els gèneres neutre i masculí, car una cosa és un article i una altra cosa és un pronom feble. Poso els casos en què ho diu, només perquè consti:
  • 03:15 "n'hi hagi 10 o 15 mil que lo parlen"
  • 04:10 "encara lo parlem"
Només fixeu-vos en el català estàndard, el probnom feble masculí també és "lo" de vegades: "pots agafar-lo". I això que el determinant i el pronom feble no han de ser per força iguals, encara es veu més clar en el dialecte balear: "sa meva moixa, te la regal".

Bé, no és cap prova definitiva. Per començar caldria veure si això és quelcom generalitzat entre els parlants d'alguerès, però haig de dir que no m'ha estranyat gens veure com un alguerès diferencia el gènere masculí i neutre en l'article, perquè jo tinc ben clar que això no és un castellanisme. Això només ha estat una prova més.

Els motius per què penso que el "lo" neutre no és cap castellanisme, són ací.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina croada que portes XD

Vols dir que aquest tio no ha après català a través dels catalans ibèrics, encara que sigui indirectament?

També diu castellanismes com "sentat", per cert.

A més recordem que l'alguerès no és català medieval preservat. La majoria de catalans de l'Alguer van morir i van ser reemplaçats per sards que parlaven català amb accent sard i amb trets sards (per això parlen un català tan diferent del central.)

Si no s'argumenta un poc millor es podria dir que a l'Alguer s'hi parla xava i que per tant pronunciar les neutres com a "a" és legítim (que per cert es podria argumentar.)

En fi.

Jofre ha dit...

Tot pot ser; jo em limito a aportar proves. Pensa que a la Catalunya Nord, també diferencien el gènere amb "el" i "lo".

Anònim ha dit...

De totes maneres no deixa de ser un bon argument: en registres col·loquials el "lo" és més que acceptable i jo no faria cap esforç per eradicar-lo ni per no eradicar-lo: últimament se sent molta gent que barreja "lo" i "el" i la veritat, tant se val, és el que té tindre una llengua ben normativitzada. Però pse, el registre culte és totalment arbitrari. Fabra el que buscava era coherència interna i l'estàndard que va fer és molt sòlid (almenys servia molt bé pel noucentisme i els anys 30, el problema és que amb el frankisme amb k de frankenstein ens vam saltar 40 anys de les inevitables revisions que cada 10-15 anys ha de fer el Quim Monzó de torn.)

Anònim ha dit...

De fet, l’alguerès és una variant ben carregada de castellanismes, amb paraules com ara: duendö (follet), vëranö(estiu), raiö(raig), calëntura (febre), mesa (taula), apösentö (cambra), ëstercöl (fems), latigö (fuet), entre molts altres. Fins i tot els verbs mostren una forta influència castellana, amb "vivir: jo vif", "escrivir: jo escrif", “olvidar” etc... No cal oblidar que el castellà va reemplaçar el català com a llengua institucional a l’illa de Sardenya durant el segle XVI. L'article masculí en alguerès és "lo, los" després de consonants i "el, els" després de vocals, per elisió. L’alguerès desconeix per complet el neutre "ho", només fa servir "lo". Pot ser que sigui un castellanisme, pot ser que no. En tot cas, crec que, com el bon ianqui que sóc, és innecessari estandarditzar "lo" com a neutre, amb "lo" bonic que és la paraula "ho" que reflecteix el llatí "hoc". Els ibèrics teniu moltes dèries amb fer que la llengua escrita sigui una reflexió gairebé clonada de la llengua parlada. Els anglòfons sabem que és interessant fer una clara distinició entre el que és la llengua literària i la llengua col•loquial. Per això, no s’accepten les formes "ain't, gonna, shoulda..." etc... tot i llur ús ben estès i interdialectal.

Jofre ha dit...

Bé, amb això dels castellanismes fas perdre força al meu argument. Però ha de quedar clar que jo no vull eliminar el "ho", que és un pronom, sinó accptar el "lo" determinant. Per exemple: "lo que vols, ho tens". Aquesta és la mena de frase que considero que hauria de ser normativa. Compara amb el masculí: "el que vols, el tens".

Anònim ha dit...

¿ este tio esta parlant realment tal i com parlen en l'Alguer ? A mi dona per ahi de que esta dins dels "circuits" de la cultureta catalana i ha patit la seua "normalitzacio" llingüistica. Els de Vilaweb no peguen puntà sense fil. No li farien propaganda a un tio de l'Alguer que parlara massa diferent al catala estandart.

Per cert, com en tot, els chovinistes catalans han amagat que a l'Alguer no nomes aplegaren catalans, sino tambe molts valencians i aragonesos. D'ahi per eixemple les formes "yayos" o "mosaltros" (valencià: mosatros), o la fonetica molt mes pareguda a la valenciana que la supostament "materna" catalana.

Anònim ha dit...

En certes regions occitanes (Montpeller) "lo", a més de ser l'article masculí, té el sentit del neutre "o" (cat. ho).

I en occità "lo" és el pronom neutre normal, sense cap influència del castellà... A Catalunya del Nord com a Occitània podem dir "Lo del vilatge" per "aquell del vilatge"