El pronom "ço" no és un arcaisme.

Sense anar més lluny, un dels meus avis el fa servir. I no us penseu pas que ell és un pastor de cabres d'un poblet perdut del Pirineu, sense cap contacte amb la civilització des de l'edat mitjana, sinó que és de Barcelona.

Només l'hi he sentit dir en casos com "el batlle el va felicitar, ço que li va plaure molt", que és com dir "el batlle el va felicitar, la qual cosa li va plaure molt". No sé si fa servir el "ço" amb altres funcions, tot i que penso que segurament no. No obstant això, no m'estranyaria que també fes servir el "ço és" ("tinc dos animals, ço és, un gos i un gat"). Un dia li demanaré informació sobre tot això.

He dit que m'estranyaria que fes servir el "ço" amb altres funcions perquè aquestes sí que crec que estan desaparegudes de la parla, substïdes pel "lo", el qual és ben català, crec jo. Ara bé, crec sincerament que el "ço" s'hauria de recuperar perquè és necessari per a tenir una sintaxi ferma.

Ho explico: "ço que dius" és perfectament substituïble per "lo que dius", per tant, en aquest cas, el "ço" no és necessari. Ara bé, "ço de què parles" no es pot substituir per "lo de què parles" car és totalment agramatical, per causa que "lo" no és un pronom fort sinó un article. Què fan els parlants llavors? Diuen "de lo que parles", que sona bé però és incorrecte. Què fan llavors aquells que miren de parlar bé? Diuen "allò de què parles", que no és incorrecte però no vol dir ben bé lo mateix que "ço de què parles", de la mateixa manera que "allò que dius" no és ben bé lo mateix que "lo que dius".

Alguns direu: "allò que dius" sí que és lo mateix que "lo/ço que dius". No, no ho és. Actualment hom ho fa servir en aquest sentit perquè ha eliminat el "lo" per causa de creure que és un castellanisme i perquè ha eliminat el "ço" per causa de creure que és antiquat. Però aquest ús de "allò" és artificial. Un català antic només faria servir "allò" per a referir-se a una cosa que es troba a certa distància.

Més informació sobre els molts usos que té el mot "ço", ací.